dimecres, 2 de juliol del 2014

Ja han arribat les vacances  d'estiu i des de la biblioteca us volem recomanar  la lectura d'alguns llibres que de ben segur us faran passar una bona estona. 

       

                                                   Bon estiu!


                  
L’anticlub,   d’Àngel Burgas

Una colla de nou companys de classe s'alien per formar un club. No són perfectes, ningú no ho és, en realitat. La seva intenció és lluitar contra les injustícies, en un valent intent de fer un món més just com a reflex del que volen trobar quan siguin grans. Les "accions anti" que protagonitzen els uneixen més que cap altra cosa des de sisè de primària fins a tercer d'ESO. 
 BURGAS, A. L’anticlub. Barcelona: La Galera, 2002

Un cavall contra Roma, de Josep Vallverdú

Aquesta és l’aventura d’Aldín, el príncep iber, del poble dels ilergets, que és pres com a esclau per un centurió romà. Però Aldín, tot i “fer” d’esclau, no se’n sentirà mai, i lluitarà en tot moment, amb serenitat i valor, per recuperar la llibertat. 


VALLVERDÚ, J. Un cavall contra Roma.  Barcelona: La Galera, 2003

 
Quin parell!, de Jaume Cela


Una senyora gran intenta combatre la solitud cartejant-se amb un nen, fent veure que és una nena. El que no sap és que darrere del seu comunicant també hi ha un impostor. Aquesta és la història de dos solitaris carregats d'humanitat.


CELA, J. Quin parell! Barcelona: La Galera, 1997





 La casa de les acàcies, de Mercè Canela



Fa un any que en Marcel i la seva mare viuen a Orzac, a la caseta dels afores del poble que els va deixar la tia Rose quan va morir. A en Marcel li agrada molt aquell poble situat al peu d’una muntanya que en realitat és un volcà apagat, però hi ha una cosa que li costa molt: fer amics nous. I ara que han començat les vacances es troba sol i no sap amb qui sortir. Li agradaria poder anar amb en René i la seva colla, però no li han dit res. La mare ja li pot anar dient que no ha d’esperar sempre que siguin els altres els qui el vagin a buscar. Ella no ho entén: no és pas tan senzill. ¿I si hi va i li diuen que no el volen? O si li diuen que sí, però no li fan ni cas? Llavors encara serà pitjor. Per sort, hi ha dues coses que l’ajuden a passar l’estona: la biblioteca de la tia Rose, que està plena de llibres fins dalt, i la Casa de les Acàcies, una casa antiga que hi ha a prop de la seva, amb una gran avinguda orejada d’acàcies i un jardí immens, que el té fascinat. Perquè ell, quan sigui gran, vol ser jardiner. La casa sempre està tancada, fa anys que no hi viu ningú, i el jardí està abandonat. En Marcel ho sap molt bé, perquè ha trobat un lloc per on ficar-s’hi. És el seu gran secret. Un dia, però, mentre està enfilat en un arbre prop de l’entrada, té un gran ensurt: la reixa s’obre i apareix un cotxe... A partir d’aquell moment, les coses es complicaran: la Casa de les Acàcies estarà en perill i la vida d’una persona també. En Marcel es trobarà embolicat en tot plegat. Per sort, podrà compartir el seu secret amb algú.



CANELA, M. La casa de les acàcies. Barcanova: Barcelona, 2006




Perdoni, a quin segle diu que som?, de Noemí Bagés



La classe de l'Anna i el Pol ha anat de visita al Museu d'Història. Si els haguessin deixat triar, la sortida hauria estat, probablement, a algun lloc més divertit. A més, la professora els ha dit que l'endemà mateix tindran un examen sobre tot el que els guies els explicaran. La Tacada sap que, d'altra manera, no estaran atents. Les aparences, però, com tantes vegades, els enganyen: l'experiència no serà, ni de bon tros, avorrida. Desobeint la norma d'anar tots junts i seguint el recorregut establert, els dos amics s'esquitllen a una sala d'exposicions que encara no ha estat oberta al públic, atrets per un cartell enigmàtic on poden llegir: "L'antic Egipte: un viatge en el temps". En la penombra, desenes de perfils d'embalums i andròmines els ofereixen un món desconegut i misteriós. Hi ha desenes d'obres d'art, però és una la que els crida més l'atenció: una piràmide d'uns quatre o cinc centímetres d'alçada, clavada sobre discs giratoris amb jeroglífics. La fitxa tècnica els prevé que està en estudi, que una sèrie de fets estranys, inexplicables científicament, s'hi relacionen. En manipular-la i sentir un lleu clic, comprovaran que tot és cert. L'Anna i el Pol acaben d'obrir un túnel del temps, que els portarà a viure aventures, sovint perilloses, en diferents èpoques.



BAGÉS, N. Perdoni, a quin segle diu que som? Barcanova: Barcelona, 2007


Aventura a les muntanyes del homes ocell, d’ Hermínia Masana


En Marc no es pot ni imaginar, quan puja a aquell avió, que el seu viatge d'estudis a Nova York està a punt de convertir-se en l'aventura més extraordinària de la seva vida. A casa no està gaire a gust, des que el pare se'n va anar. En Ricard és un bon home, però no pot substituir el pare. I la mare és tan possessiva que l'ha convertit en un xicot molt introvertit. Ara s'estarà un mes fora de casa, i està convençut que aquestes setmanes de llibertat li aniran molt bé. Però la cosa s'esguerra. Una colla de delinqüents segresta l'avió i el desvia cap a un país d'Àfrica. En Marc i quatre passatgers més aconsegueixen escapar-se'n i s'endinsen en la selva, on topen amb una tribu amb la qual, després dels recels inicials i de divertits malentesos, acaben convivint i construint una relació força especial. Sorgeixen l'amistat, l'amor, en un món primitiu amenaçat pel progrés, la caça furtiva i els enfrontaments interètnics. A més, els segrestadors, assetjats per la policia, han pogut fugir de l'avio i, ves per on, topen amb ells de manera accidental. Altre cop segrestats! En Marc i els seus companys volen ajudar els amfitrions, que ara també són ostatges dels delinqüents... L'única salvació es troba en el cor de la selva, allà on s'amaga el guepard silenciós, i a les muntanyes màgiques on viuen els homes ocell.


MASANA, H. Aventura a les muntanyes del homes ocell. Barcanova: Barcelona, 2006


La ciutat sense muralles, d’Oriol Vergés


Barcelona, 1854. La ciutat enderroca les seves muralles, pateix una cruel epidèmia de còlera i es transforma al ritme de la primera revolució industrial. En aquest marc històric, Oriol Vergés ens presenta les peripècies i els maldecaps de tres pagesos del Maresme vinguts a Barcelona als quals un escanyapobres ha deixat sense les terres heretades del seu pare.


VERGÉS, O. La ciutat sense muralles, Barcelona: La Galera, 2004





Kenitra, de Maria Mercè Roca


El protagonista de Kenitra és l'Adrià Brugués, un noi de quinze anys que estudia quart d'ESO a Girona, bon alumne, enganxat al messenger i als manga, que fa esport i que no s'acaba d'agradar. El pare de l'Adrià, que feia de gerent d'un concessionari de cotxes, va marxar fa deu anys, i des de llavors el noi ha viscut amb la seva mare, negant l'absència del pare, sense anomenar-lo, com si no hagués existit mai. Fins que la mort de l'àvia desencadena en l'Adrià el desig irrefrenable de trobar-lo, de conèixer-lo i de saber per què el va abandonar. La mare li dirà finalment el lloc on viu, Kenitra, un port fluvial del Marroc atlàntic, i l'atzar li posarà en safata la manera d'anar-hi: l'Adrià viatjarà com a ajudant de cuina en un vaixell de càrrega propietat del xicot de la seva tieta. El lent viatge per mar, el juliol, li permetrà acostar-se a un món desconegut per ell, conèixer la gent de la tripulació i entendre les seves històries personals, fins llavors inimaginables. I, alhora, el viatge servirà també d'escenari per a les seves reflexions adolescents sobre l'amor, el poder, els homes i les dones, el desig, l'amistat, la violència i les desigualtats. I, per sobre de tot, el retrobament amb el pare i la constatació que no és més que un home desconcertat, el portaran a la reflexió sobre la culpa, la responsabilitat, el perdó i la llibertat per decidir.



ROCA, M. M. Kenitra. Barcelona: Barcanova, 2006



 Em diuen Tres Catorze, d’Andreu Martín



La Tres Catorze és en realitat la Teresa Pi, una detectiva privada. Un dia es presenta al seu despatx una nena amb una història estrafolària, que al final la porta a descobrir un negoci de falsificacions de quadres i, fins i tot, un assassinat.



MARTÍN, A. Em diuen Tres Catorze. Barcelona: Cruïlla, 2000







 Silenci al cor, de Jaume Cela


Silenci al cor és una narració excel·lent sobre la guerra civil, vista i viscuda per dos amics adolescents que maduren i creixen al ritme dels tristos esdeveniments de la tragèdia bèl·lica que colpeja durament la majoria de famílies del poble on viuen els protagonistes. 


CELA, J. Silenci al cor , Barcelona: La Galera, 2004


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada